Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
Aquesta és la llegenda més popular entre els habitants de Sentmenat. El relat explica que, en temps de les incursions sarraïnes, les tropes musulmanes van arribar fins al castell amb la intenció de conquerir-lo. Un cop situats, van iniciar un setge llarg i dur, durant el qual els defensors catalans es van anar afeblint progressivament per falta d’aliments i pel ritme constant d’atacs enemics.
Quan semblava que la fortalesa estava a punt de caure, un grup de cent cavallers catalans va acudir en auxili dels assetjats. L’arribada inesperada d’aquell centenar d’homes va sorprendre les forces sarraïnes, que es van veure superades en una batalla ràpida i contundent. Els atacants, que ja celebraven una victòria gairebé segura, van acabar fugint precipitadament.
Un cop alliberat el castell, aquests cent cavallers haurien decidit fundar un petit nucli al costat de la fortalesa. El poble hauria rebut el nom de Sentmenat en honor als “cent manats” o “cent menats”, és a dir, els cent homes conduïts fins allí per a la defensa. El llibre remarca que, tot i ser la llegenda més arrelada, no pot explicar l’origen real del topònim, atès que la primera aparició de Sancti Minati és anterior a la construcció del castell. Amb tot, és una peça clau del folklore local.