Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
La versió recollida per Joan Amades narra que Sant Menna —a qui la tradició descriu com a fill dels senyors del Vallès i nascut al castell de Sentmenat— destacava per la seva bondat i actitud caritativa envers els vassalls. A la seva mort, segons la llegenda, van ser els mateixos habitants qui el van venerar com a sant, reconeixent-li unes virtuts extraordinàries.
El llibre explica que aquesta és la tercera de les llegendes relacionades amb l’origen del nom de Sentmenat, i la que més s’acosta a la realitat històrica: la forma medieval Sancti Minati, documentada el 972, s’ha interpretat com una possible referència a Sant Menna. Aquesta semblança entre el nom del sant i el del poble sustentaria una evolució lingüística plausible.
Tanmateix, la llegenda és incompatible amb els fets històrics documentats sobre Sant Menna. El sant és originari d’Egipte, on s’hi situa la seva vida, martiri i sepultura. Va morir decapitat l’any 309, i la relació exacta entre el culte a Sant Menna i el nom de Sentmenat continua sent desconeguda. Malgrat això, el llibre remarca que el relat forma part del conjunt de tradicions que han configurat la memòria religiosa del municipi.