Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
Aquesta anècdota folklòrica recull la rivalitat històrica entre Sentmenat i Castellar del Vallès a propòsit de l’ermita del Puig de la Creu, situada just al límit dels dos termes. El relat explica que els pobles s’acusaven mútuament d’haver sostret objectes del temple, en especial les campanes i les imatges religioses.
Aquesta tensió va cristal·litzar en forma de quartetes cantades, que el llibre conserva com a testimoni directe de la tradició oral local. Segons el relat recollit per Vinyets i Jiménez, els veïns de Castellar cantaven als de Sentmenat el següent:
Cançó de Castellar contra Sentmenat
Als lladres de Sentmenat,
Sant Menna no els ajudeu,
que n’han robat les campanes,
de dalt del Puig de la Creu.
I els sentmenatencs responien amb la seva pròpia quarteta, acusant Castellar del robatori de les imatges de l’ermita:
Cançó de Sentmenat contra Castellar:
Als lladres de Castellar,
Sant Esteve no ajudeu,
que n’han robat sants i santes,
de dalt del Puig de la Creu.
Aquest intercanvi de retrets rimats mostra, segons el llibre, un tipus de rivalitat molt arrelada a molts pobles catalans. El text també indica que, tot i les acusacions populars, no hi ha proves que confirmin cap dels dos robatoris, i que la possible presència d’una campana procedent de l’ermita a Sentmenat és difícil de verificar. La història és un bon exemple de com la tradició oral preserva disputes quotidianes i forma part del repertori immaterial del municipi.