imobils

Aquesta llegenda situa els fets a l’entorn de l’any 993, durant una incursió d’Al-Mansur. Segons el relat, el comte Borrell —acompanyat de cinc-cents cavallers— hauria avançat cap a la Plana de Matabous, on es va trobar amb forces sarraïnes molt superiors en nombre. Malgrat els esforços dels catalans, la batalla es decantava cap a la derrota, fet que hauria portat el comte a retirar-se cap a Guanta. 

La versió recollida per Joan Amades narra que Sant Menna —a qui la tradició descriu com a fill dels senyors del Vallès i nascut al castell de Sentmenat— destacava per la seva bondat i actitud caritativa envers els vassalls. A la seva mort, segons la llegenda, van ser els mateixos habitants qui el van venerar com a sant, reconeixent-li unes virtuts extraordinàries. 

Aquesta és la llegenda més popular entre els habitants de Sentmenat. El relat explica que, en temps de les incursions sarraïnes, les tropes musulmanes van arribar fins al castell amb la intenció de conquerir-lo. Un cop situats, van iniciar un setge llarg i dur, durant el qual els defensors catalans es van anar afeblint progressivament per falta d’aliments i pel ritme constant d’atacs enemics. 

Segons la narració recollida al Folklore de Sentmenat, la llegenda situa els fets poc després de la invasió romana de la península, quan les tropes de Roma ja controlaven completament el territori català. S’explica que una petita plaça militar romana va quedar assetjada per grups oposats al domini romà, oferint una resistència ferotge malgrat estar en clara inferioritat. Quan el Senat va tenir notícia d’aquest setge, va decidir enviar un contingent de legionaris per reforçar la guarnició.