Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
Segons la narració recollida al Folklore de Sentmenat, la llegenda situa els fets poc després de la invasió romana de la península, quan les tropes de Roma ja controlaven completament el territori català. S’explica que una petita plaça militar romana va quedar assetjada per grups oposats al domini romà, oferint una resistència ferotge malgrat estar en clara inferioritat. Quan el Senat va tenir notícia d’aquest setge, va decidir enviar un contingent de legionaris per reforçar la guarnició.
El destacament enviat estava comandat per un dels centurions més valents de les tropes romanes, originari —segons la tradició— d’una petita vila del Vallès. El relat explica que aquest centurió va arribar ràpidament al lloc, on els soldats que defensaven la fortalesa ja es trobaven febles després d’uns atacs continus. El comandant i els seus homes van lliurar una batalla breu però decisiva, aconseguint que els atacants fugissin i restituïssin el control de la plaça.
La gesta va arribar fins al Senat Romà, que segons la llegenda va voler premiar el centurió amb dos honors: donar al seu poble el nom de Sentmanat en record de la “diligència” amb què havia actuat, i afegir tres ales al seu escut, simbolitzant una rapidesa superior fins i tot a la d’un ocell. Malgrat el caràcter simbòlic i literari del relat, el llibre destaca que forma part del conjunt de tradicions que expliquen l’origen del nom del municipi, tot recordant que històricament el topònim està documentat com Sancti Minati des del 972.