Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
La llegenda situa l’acció en temps de la invasió sarraïna. S’explica que els sarraïns haurien portat des de l’Àfrica un cadell de drac, que van amagar a la cova avui coneguda com la Cova del Drac. Allà, alimentat inicialment amb xais, el drac hauria crescut fins a convertir-se en una criatura de grans dimensions, cuirassa d’escates i ales poderoses.
Quan els aliments es van esgotar, la bèstia va sortir del seu amagatall i va començar a causar destrucció per les muntanyes de Sant Llorenç i, més endavant, per tota la comarca. Ni soldats ni armes aconseguien fer-hi front, i fins i tot un escamot enviat pel comte Guifré, encapçalat pel cavaller Spes, va haver de retirar-se sense èxit després d’un intent de combat.
Finalment, segons explica el llibre, el comte Guifré va decidir enfrontar-se personalment al drac. Armat amb cuirassa i llança, va lliurar un duel en què va aconseguir ferir la criatura en dues ocasions, aprofitant els punts vulnerables entre les escates. La narració acaba amb el triomf del comte i la mort del drac, que va caure sobre el Puig de la Creu, en un dels relats més mitològics del folklore de la zona.