Vinyets i Jiménez, J. (1990). Folklore de Sentmenat. Amics del Museu‑Arxiu de Sentmenat.
Aquesta llegenda situa els fets a l’entorn de l’any 993, durant una incursió d’Al-Mansur. Segons el relat, el comte Borrell —acompanyat de cinc-cents cavallers— hauria avançat cap a la Plana de Matabous, on es va trobar amb forces sarraïnes molt superiors en nombre. Malgrat els esforços dels catalans, la batalla es decantava cap a la derrota, fet que hauria portat el comte a retirar-se cap a Guanta.
El text explica que els catalans es van fortificar al castell i a les coves, però els sarraïns van arribar hi van iniciar un nou setge. Passats uns dies, segons la llegenda, el comte i els seus cavallers haurien estat capturats i decapitats. Els caps, sempre segons el relat, haurien estat llançats per sobre les muralles de Barcelona, provocant la rendició de la ciutat pocs dies després.
El llibre assenyala diversos errors històrics evidents: Borrell havia mort el 992, un any abans de la data narrada; tampoc és cert que fos el primer comte sobirà de Barcelona —títol que correspon a Guifré el Pilós. Tot i això, es considera possible que el comte es refugiés a Guanta després d’una derrota, i que aquesta tradició sigui l’origen del nom “Coves del Comte”. És una llegenda molt present en la memòria oral de la gent gran, recollida per Cornet i Mas.